Quan era petit a casa hi havia una televisió en blanc i negre que no s'engegava gaire i una ràdio que tot el dia funcionava. La meva mare va ser qui em va encomanar l'amor per la música i amb ella vaig cantar les primeres cançons. La primera vegada que vaig trepitjar un escenari va ser als setze anys, amb un grup de versions i un parell d'anys més tard, vaig formar Frenètic.
"Uat" és el meu projecte personal. Intento vestir les cançons amb poca roba, cuidar cada paraula i llençar un missatge íntim i personal amb cada cançó.
